Ja tenim govern - 4 anys despres
Fa 4 anys, en un blog que va ser tancat per censurar les meves intervencions, vaig escriure un post entitulat "Ja tenim govern". Escrivia aleshores "Si el nou impuls liberal i la manera de governar d'Albert Pintat estan reflectits en el proces de composicio i la composicio final del govern, els auguris son negatius, molt negatius. L'improvitzacio, la falta de lideratge, les influencies exteriors i la poca eficiencia semblen que estiguin gravades ja en l'essencia mateixa d'aquest govern.". El temps em va donar la rao. El govern Pintat va patir de tots els mals que auguraven el seu naixament i que han marcat el fracas de la legislatura amb el desgavell final que tots coneixem.
Ahir Jaume Bartumeu va donar a coneixer el seu primer govern. Per començar queda clar que el proces de composicio de govern ha estat portat personalment pel Cap de Govern, tal com marca la llei, i que ha elegit les persones que ell considera de la seva maxima confiança. Son 6 persones, 3 del PS i 3 independents, un govern reduït per temps de crisis i d'austeritat, pero d'un marcat perfil tecnic. La decisio de comptar amb un equip reduït conjuntament amb la de rebaixar els sous del govern i dels alt carrecs no deixa de ser simbolica a nivell d'estalvi economic, pero si que es un missatge fort cap als ciutadans que portara a terme la promesa de contensio de la despesa en que s'havia compromes durant la campanya.
L'inclusio de 3 independents, Rodriguez, Vela i Espot, demostra la voluntat d'obertura sumant al nucli dur del PS, Lopez, Alay i Naudi, persones mes al centre de l'espectre politic i que porten un cert consens en els seus noms tot i sent de la maxima confiança del Cap de Govern. Potser alguns poden preguntar-se el perque d'Espot, pero com deia ahir en els comentaris del post anterior, crec que respon a la necessitat de trobar algu de confiança que ja estigues dins del ministeri d'exteriors, un ministeri gairebe completament copat per persones de marcada militancia politica liberal. Aquesta necessitat respon al apretat calendari de negociacions que espera a la cantonada i que no hagues pogut dur a terme algu que s'hagues de familiaritzar amb el ministeri, el personal i els dossiers.
El perfil tecnic del govern deixa clar el que Jaume Bartumeu ha anat repetint des de que va ser elegit, vol tornar la centralitat politica al Consell General. No es un govern per fer politica sino per fer feina, la politica es deixa pels consellers generals. El consell de ministres sera un organ colegiat de treball i no un galliner politic com va a arribar a ser en alguns moments de la legislatura Pintat, amb comites locals o cacics liberals presionant al ministre de torn per influir en certes decisions. Potser alguns es sentiran decebuts perque no tindran acces directe al govern, pero han d'entendre que el funcionament de l'administracio socialdemocrata sembla que sera molt diferent del que s'ha viscut fins ara amb els subseqüents governs liberals. L'agenda politica es portara des del Consell General, on tots els corrents i territoris hi son representats, i el govern s'encarregara d'executar la politica que alli es decideixi.
Cal ara acabar de configurar l'organ executiu. Amb un govern d'aquesta talla, la segona linea de secretaris d'estat i directors agafara segurament moltes responsabilitats i suposo que tambe hi primaran les qualificacions tecniques per sobre de les consideracions politiques. Pero ja ha anunciat el Cap de Govern que no hi haura secretari d'estat per l'agencia 2020 com fins ara. L'agencia 2020 desapareix, una altre decisio que des d'aqui aplaudeixo amb força. La pena son els milions d'euros que s'han invertit en aquest caprici liberal i que no han portat gairebe cap fruit ni cap be al pais. Adeu doncs al pais McKinsey, benviguda de nou a la nostra Andorra.
Acabo doncs aquest escrit com el vaig acabar fa 4 anys. Si la manera de governar del PS i del Jaume Bartumeu estan reflectits en el proces de composicio i la composicio final del govern, els auguris son positius, bastant positius. Preparacio, lideratge, austeritat i eficiciencia sembla que estiguin gravats ja en l'essencia mateixa d'aquest govern. El temps tornara a jutjar.
Etiquetes de comentaris: Cristina Rodriguez, govern, Jaume Bartumeu, Pere Lopez, Susanna Vela, Vicenç Alay, Victor Naudi, Xavier Espot
Jaume Bartumeu, Cap de Govern d'Andorra
Finalment despres d'una llarga espera de mes d'un mes, avui el Consell General ha elegit al Jaume Bartumeu com a nou cap de govern d'Andorra per 14 vots a favor, 11 pel Joan Gabriel i 3 abstencions.
Ha sigut un proces llarguissim i que potser s'hauria de revisar per evitar que es puguin perllongar situacions com les que s'han viscut durant aquesta transició, on el govern en funcions s'ha excedit en les seves funcions.
Estic convençut que s'obra una nova etapa pel pais com ja vaig escriure la nit de les eleccions. Toca felicitar al Jaume Bartumeu, el cap de govern de tots els andorrans, i espero que no nomes torni la centralitat de la politica al Consell General com ja ha anunciat, sino que torni la centralitat de la vida del pais als ciutadans i ciutadanes que durant els ultims anys han sigut menyspreuats pels governs liberals. Andorra per tots i entre tots!
Etiquetes de comentaris: Consell General, govern, Jaume Bartumeu
Les funcions del govern en funcions
Avui una noticia brilla per la seva absencia en els mitjans de communicacio del pais. Mentres pujen el nombre d'aturats, mentre baixa el PIB, mentres puja el deute nacional, mentres baixen els nombre de visitants, una dotzena de persones encapçalades pel ministre de cultura en funcions Flash Minoves han pujat les escales del palau de festival de Cannes per anar a veure la ministra de cultura francesa. L'objectiu admes d'aquesta trobada d'alt nivell durant el famos festival cinematografic es la proposta del nostre ministre mes mediatic d'organitzar un festival tipus "Sundance" de cinema independent frances a Andorra, amb una subvencio d'uns 300000 Euros, per l'any vinent.
Ves quines coses que es fan quan s'esta en funcions. T'agafes una empresa privada d'organitzacio d'esdeveniments, entre els quals el famos summit del mon mundial europeu, el cap d'Andorra Turisme i unes quantes persones mes proximes del teu ministeri i te les emportes de viatge al festival mes glamuros i mes car del planeta, a 1000 euros per nit i per cap. A mes compromets el proxim govern amb una suma considerable en un festival d'abast mes que discutible. Costa creure que a Andorra hi ha una crisi quan els dispendi del govern en funcions arriba a aquests nivells. El que fa el Flash nomes es la punta del iceberg en el que hi han les adjudicacions, els nomenaments, i altres actuacions d'etica i estetica completament reprehensibles.
En realitat, hi ha una ordre que ve del mes alt nivell del govern que diu que abans de marxar a mes d'arreglar els papers, fent desapareixer els que podrien ser problematics, s'ha de buidar totalment la caixa per deixar el futur govern del PS, si es que supera la barrera del bloqueig, en una posicio financera que els fiqui a la disposicio dels bancs, supeditant totes les futures politiques al ben-voler dels seus proprietaris. A mes a mes s'ha d'arreglar el futur laboral de tots aquells que han demostrat fidelitat politica als fins ara elegits, colocant-los en llocs claus sigui de l'administracio o de la seva esfera mes proxima i obligant al PS si vol governar amb tranquilitat i amb confiança, a fer una purga publica que podria ser utilitzada com a arma politica per denunciar la seva suposada intolerancia.
Les funcions del govern en funcions no son doncs de preparar una transicio de poder tranquila, sino de bon principi posar pals a les rodes del canvi obligatori que hi ha d'haver al pais. Els que marxen ho volen deixar lligat i ben lligat perque els que entrin ho tinguin ho mes dificil possible per tirar el pais endavant. Ens demostraran fins al final que no els interessa el mes minim la situacio de la poblacio, ni l'interes de l'estat, sino el seu propi i unic benefici personal. Ja no es una questio politica, sino una revenja gairebe d'estil mafios, propiciada per la derrota electoral que segueix provocant insomnis entre els governants en funcions, tot plegat molt platetic.
Etiquetes de comentaris: govern, Minoves, transicio
Avui comença el canvi
Ha guanyat l'Alternativa, ha guanyat el PS, ha guanyat en Jaume Bartumeu, avui comença el canvi. 4 parroquies, 45% dels vots a la llista nacional, la victoria no fa dubte per molt que no obtingui la majoria absoluta.
Ara ve ho mes dificil, governar pel poble i amb el poble d'Andorra. Governar per redreçar el pais, governar per tornar cap el cami que es va traçar fa 16 anys i que mai haguessim tingut de deixar. La llum s'ha fet al final del tunel i pel nostre pais s'obre una via nova il·lusionant.
Les expectatives son altes, el repte es dificil, pero si treballem tots junts ho aconseguirem.
Ara si, finalment, Andorra depen de nosaltres!
Etiquetes de comentaris: eleccions, Jaume Bartumeu, PS
La llum al final del tunel
S'ha acabat la campanya. M'he llegit tots els programes, he escoltat i vist tots els debats, he anat a algun miting i he decidit el que votare dema. Res del que s'ha dit i han proposat les diverses opcions politiques que s'han presentat, m'ha fet canviar l'opinio que tenia abans de començar. Nomes hi ha una opcio preparada per governar i portar un canvi veritable en aquest pais, que ens permeti retornar pel cami del creixement, normalitzar les nostres relacions amb l'entorn europeu i donar l'esperança d'un futur per les generacions que pugen. Aquesta opcio es l'Alternativa amb el PS al seu capdavant.
El PS proposa un model de pais comparable al que podem trobar alrededor nostre, amb alguna petita peculiaritat andorrana. Es un model que el PS ja proposava fa 4 anys i que ha vingut defensant al Consell en contra de la majoria dels liberals i els seus socis. Al final el temps ha acabat donant la rao a Jaume Bartumeu i avui en dia fins i tot els liberals reconeixen que no hi ha volta de full,que s'ha de seguir el cami que marca el PS. Es un cami que no implica renunciar a res sino a sumar per acostar-nos als estandards europeus i dels paisos del primer mon. El PS ha fet els deures i s'ha notat en la seva campanya. No s'han sortit del guio, no han entrat en polemiques inutils i han sapigut respondre en tot moment als atacs que han rebut.
De l'altre costat, els liberals-mes-excentristes de CR no han parat d'improvisar models de geometria variable i populisme a tutiplen. Han arribat tard i s'ha notat, han volgut fer creure que entenien el que ha passat i segueixen insistin en els mateixos errors, han volgut desfer-se de l'herencia del Pintat i del Forne pero era impossible amb unes llistes farcides de ministres i secretaris d'estat en funcions. Per molt simpatic que hagi volgut apareixer Gabriel, no ha pogut amagar la seva nula preparacio i la seva falta de lideratge. S'ha passat la campanya dient que donara suport a qui guanyi, deixant clar que ell no pensa pas en governar sino en escalfar la cadira sense molestar a ningu. Ni aixo es mereixen!
D'ApC que es pot dir? La seva campanya ha sigut un desastre amb explosio final inclos en les confrontacions violentes incloses, quan ells es presentaven al principi com l'aposta pel consens i la nova forma de fer politica basada en el dialeg. L'Eusebi Nomen ha passat d'articulista respectat a candidat freaky amb tints totalitaris. La decepcio es palpable fins i tot en els que en teoria eren el seus seguidors, alguns dels quals admeten en privat que no pensen votar ApC despres del que han vist aquests darrers 11 dies. No auguro cap futur politic a ApC com tal ni al Eusebi Nomen, encara que segurament tindra un seient al Consell.
Els Verds han fet una campanya correcte, que ha defugit una mica de l'utopisme de fa 4 anys, pero que encara han caigut en el parany de voler erigir-se com a portaveus unics de certs col·lectius en lloc de buscar ser la veu de tota la ciutadania. Si un dia volen governar han d'entendre que es governa pel conjunt dels ciutadans i que s'ha de deixar de banda els missatges col·lectivistes.
Finalment d'UNP, l'unic que es pot dir es que han fet un servei al pais desenmascarant publicament al Eusebi Nomen pero poca cosa mes. Si fa 4 anys els Verds ja eren una opcio politica amb cara i ulls, UNP, per molt que diguin que fa 2 anys que estan treballant, segueixen sent un grup de tertulians de cafe amb propostes d'un nivell d'escola bressol.
Ara toca votar, som a D-1. Votare amb el cap, amb el cor i amb les dos mans per donar el meu suport al canvi veritable en el pais, el canvi que representa l'Alternativa amb el PS. Votare en consciencia pel meu pais i pel seu futur, esperant que dilluns, quan s'aixequi el sol, puguem veure finalment la llum al final del tunel que atravessem des de fa 14 anys.
Etiquetes de comentaris: alternativa, ApC, Bartumeu, canvi, CR, eleccions, Gabriel, Nomen, PS, UNP, Verds
Noms o idees?
Avui pensava fer un post sobre la violencia de genere i el candidat que esta investigat per presumptes maltractaments a la seva dona i que ell mateix ha reconegut en un escrit al diari la setmana passada. Pero en obrir el Diari d'Andorra d'avui m'he trobat amb l'escrit habitual del Vicenç Mateu, un dels ideolegs del nou pensament politic d'Andorra, entitulat "Homes Bons" i en el que defensa les llistes obertes, la suma de talents en contra de l'enfrontament politic. Semblen molt bones paraules, pacifiques, obertes, conciliadores davant d'una campanya que s'anuncia tensa vista la situacio en que es troba el nostre pais.
Pero l'escrit del Vicenç Mateu amaga una perversitat inherent, fundamentada en una visio idealitzada de l'epoca pre-constitucional. Segons l'autor d'aquest escrit, abans de la constitució el Consell General el formaven homes bons que sumaven els seus talents per tirar endavant el pais en nom de l'interes general. Potser oblida que en realitat, el Consell General el formaven els representants de les cases de riques i de pota negra del pais, els cacics, que es repartien al seu gust les parceles, tant de poder com de terreny, del pais sense que ningu els podes discutir ja que la majoria no tenia possibilitats d'accedir al consell. No primava l'interes general, sino l'interes particular d'algun cacic sempre que no entres en conflicte amb l'interes particular d'un altre cacic del pais, on aleshores si que hi havien llargues discussions i conflictes.
El Vicenç Mateu contraposa la seva visio idealitzada del Consell pre-constitucional amb el que tenim avui en dia: un sistema de partits, vade retro, divisions del pais, vade retro, llistes tancades i bloquejades, vade retro, es nega possibilitats, horror, espectable politicomediatic, catastrofe! Ell voldria que sumessim talents, que es pogues barrejar noms, posar altre vegada homes bons al capdavant del pais. Quins homes bons? Esta clar, els de sempre, els que saben, els que tenen talent, els simpatics, els poderosos. Segurament pensa en gent com el Joan Gabriel, l'exemple de l'home bo, simpatic, representant d'aquella classe politica pre-constitucional en que erets al Consell perque erets de Cal X. Aixi ha fet la seva llista CR, la coalicio reformista, basant-se en aquests conceptes de fer politica ancorades en el passat idealitzat que propaguen persones com el Vicenç Mateu i que nomes ha permes que es perpetuessin els mateixos cacics al front del pais. La prova de que l'ideari politic, el model de pais no els importa es que avui en dia, a 1 mes de les eleccions encara s'estan reunint per veure quin sera el seu programa. Aquesta ha sigut la manera de fer del PPLA en els ultims 14 anys, un repartiment de les cadires constant que ha primat sobre qualsevol idea politica que es pogues tenir, ja que despres qui dia passa any empeny.
Perque el que ens diu el Vicenç Mateu es que son igual les idees, els projectes politics, els programes, la preparacio, l'evaluacio, el contraste, els consensos, tot aixo es igual, el que importa es els noms, les persones, que siguin LES bones. Perque perdres en enfrontaments ideologics? perque defendre un cert model de pais? Si el que necessitem son gent de be en el Consell, la seva gent de be es clar. Son coses que ja em sentit en boca d'altres "politics" liberals els ultims anys, com l'Albert Pintat o el Marc Forne. Doncs no senyors Mateu, Pintat o Forne, avui en dia el que jo vull son idees noves, projectes solids, models sostenibles i realistes. M'es igual si el candidat no cau simpatic, si no es de Cal X, encara que si que m'importa que sigui algu amb una experiencia contrastada, amb una preparacio demostrada i amb capacitat de lideratge i de treball. I aixo no es pot fer barrejan noms de llistes, no es pot fer perque aleshores no hi ha projecte que valgui, no hi ha model de pais que s'apliqui sino que tornem a repartir entre uns i altres les parceles de poder i de riquesa com s'ha volgut fer sempre.
No vull tornar a l'epoca pre-constitucional, una epoca que el PPLA ha intentat prolongar fins avui en dia, vull al contrari que avancem cap al present, cap on son la majoria de la resta dels paisos del nostre entorn, ja no demano cap el futur perque estem molts anys pel darerre de la resta pel que fa a normalitat democratica com ho demostra l'escrit del Vicenç Mateu. Aixo no es ser dogmatic, ni ser tancat, ni negar possibilitats, ni afavorir l'espectacle politicomediatic. Aixo es voler tindre la possibilitat de votar per un model de pais, un model que jo creure que es el millor, votar per la gent que ha concebit aquest model i que per tant es la millor preparada per tirar-lo endavant, votar per una llista que te el suport logistic i popular d'un partit que ha estat preparant el programa politica amb el que es presenta. Si toca, si les urnes aixi ho decideixen, despres el debat dels diferents models es faran al consell o al govern si es en coalicio. Potser no es un model perfecte, potser es pot tambe pervertir pero no te la perversio inherent que tenia l'anterior, on els noms primen sobre les idees. Jo vull idees abans que noms.
Etiquetes de comentaris: coalicio reformista, eleccions, Gabriel, Mateu, PPLA
Trajectories continuistes per llistes reformistes
Sempre he pensat que en una eleccio es mes important fixar-se en els programes que es presenten que no pas en les persones que es presenten. No es pot obviar pero qui son les persones que hauran de complir amb aquests programes. Hi ha d'haver una certa confiança de que les idees que hi han al darrere dels projectes vagin amb consonancia amb les persones a les llistes perque el tot tingui una credibilitat minima. Tambe s'ha de jutjar la capacitat de lideratge, la preparacio i l'experiencia que aporta el cap de llista nacional, candidat a cap de govern aixi com dels que van al darrere i que en suposit de victoria tindran la responsabilitat de govern.
Ahir es va presentar en societat la coalicio reformista. Una coalicio de la cual nomes sabem els noms que la composen ja que ni han presentat un minim full de ruta programatic que ens informaria sobre quina es la politica que volen aplicar. En tot cas l'unic que es pot fer fins ara es analitzar una mica la trajectoria de les persones que van a les llistes per saber una mica cap a on apunten.
El cap de llista nacional es el Joan Gabriel Estany. Ha sigut el sindic de l'ultima legislatura en la que s'ha fet notar un parell de cops per una certa desavinencia amb les formes en que ha actuat el Govern Pintat. Sempre han sigut desavinencies d'ordre formal perque en el moment de votar ha votat sempre tot el que li han manat. El de Cal Sastre es un home de partit, ha sigut secretari general del PPLA sota els governs Forné i ha sigut tambe consol menor de la Massana. Ha sigut un secundari tota la seva vida politica i ara finalment passa a ser l'actor principal, si be no te cap preparacio especifica per aquest rol. No te estudis superiors i mai ha destacat per tenir un talent especial per l'oratoria, ni una capacitat de treball notable. En la situacio en que es troba el pais sembla una eleccio molt fluixa, en quan el pais necessita d'algu que sigui capaç d'assumir decisions difficils i de saber comunicarles adequadament als ciutadans, algun amb una capacitat de lideratge i un minim de coneixements que li permetin discernir el millor pel pais. Sembla extrany que el PPLA i Nou Centre no trobessin ningu amb una preparacio millor per ser candidat a cap de govern. No es que a Andorra hi faltin enginyers, advocats, economistes, metges, doctors de tota mena amb titols que tinguin el perfil necessari per ser un candidat creible.
El mes curios per aixo es que ara es presenti com a reformista una persona que ha sigut sempre un conservador de les essencies del PPLA. O es que el Marc Forne i l'Albert Pintat ja eren reformistes i no ens ho van dir mai? Mes que reformista, el Joan Gabriel es un continuista. Sino nomes cal mirar una mica la resta de les llistes. Hi tenim la Olga Adellach, exministra de medi ambient del Forne, adjudicadora del forn juntament amb la Silvia Calvo, directora de medi ambient que tambe es presenta a la llista territorial dels liberals a Escaldes. Tambe hi tenim al Pere "Bulldog" Canturri, al Sergi Balielles, al Sergi Valdes i al Jaume Serra, quatre defensors del dogmatisme del PPLA mes extrem com han mostrat durant la legislatura Pintat. No podem oblidar tampoc al Jordi Torres, cap dels liberals d'Encamp i maxim exponent del seguidisme politic sense fissures o la Conxita Marsol, ma dreta del Pintat, ministra de la presidencia en funcions que es juga el seu seient al consell en la territorial d'Andorra-la-Vella.
Es clar que tenen tambe algunes sorpreses encara que no tant, com la presencia de la Conxita Mora, fins a les 11.47 d'ahir membre del PS pero que ja feia temps que per actes i declaracions es mostrava mes proxima al PPLA que no pas als socialdemocrates. I que pensar del retorn de gent com el Ladislau Baro o el Gilbert Saboya, que s'han carregat ja 2 partits de centre, experts en canvi de camisa ideologic, i antics opositors frontals dels seus nous companys de viatge.
En tot, les llistes de la coalicio reformista son llistes amb gent d'una trajectoria continuista. No veig en cap dels noms que han presentat la minima il·lusio de reforma, nomes veig la voluntat inequivoca de no permetre un canvi politic al pais, un canvi que comportaria per a tots ells la necessitat de canviar radicalment el seu modus vivendi. Es clar que aquesta coalicio com ens diu la definicio de l'enciclopedia catalana, te el fi de reduir la competencia, pero neix d'un engany perque no s'ha fet a partir d'un programa sino a partir dels interessos comuns de les persones que la conformen, oblidant les necessitats immediates del pais.
Confio en que els ciutadans no es deixaran encegar una altre vegada per una aliança de circumstancies, feta a corre-cuita a fins electorals. Andorra, per la situacio en que esta despres de tants anys de desgoverns liberals, es mereix que tinguem cura a l'hora d'anar a votar i de donar la nostra confiança a la gent que pot de veritat canviar les coses, amb trajectories contrastades, amb idees coherents i amb programes realistes. Han sigut masses anys d'experiments amb nous impulsos dels quals encara en pagarem les consequencies durant molt de temps. No hi ha volta de full, la veritable reforma passa per l'alternança en el poder.
Etiquetes de comentaris: coalicio reformista, eleccions, Gabriel, llistes
